El Rei Jaume I va crear el Consell de la Ciutat el 1249, tot i que la institució va anar canviant fins que el 1274 va adquirir la seva configuració definitiva: el sistema de govern estava format per un consell de cinc membres o Consellers, un dels quals era el Conseller en Cap. Per sota d’ells hi havia l’anomenat Consell de Cent que tenia a l’entorn d’un centenar membres o jurats. En aquesta etapa inicial els Consellers eren prohoms o ciutadans honrats.
En canvi, al Consell de Cent, a més d’una majoria de ciutadans honrats, també hi havia professionals, mercaders i gent de distints oficis (confraries professionals). En tot aquest procés el sobirà no hi tenia cap mena de participació. Des de 1599 fins a la supressió del Consell de Cent, el 1714, no van canviar els oficis representats.
Proposem una visita a la coneguda plaça del Pi, veient-la com un exemple de la Barcelona que es governava, la Barcelona que podia parlar de tu a tu al poder, de la ciutat que anava a buscar als reis a la porta perquè no podien entrar sense permís. La Barcelona del Consell de Cent, la Barcelona de les confraries. A la plaça hi tenim tres exemples d’aquest moment:
- La Confraria de la Sang, religiosa i dedicada a la beneficència des del segle XIV.
- La Basílica de Santa Maria del Pi
- L’Antic Gremi Revenedors de Barcelona, fundat al 1447 i que ha sobreviscut sense interrupcions fins el dia d’avui.