Inici

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

L’Associació Antic Gremi Revenedors 1447  és la transformació de l’entitat de  Socors Mutus de Previsió  Social que va néixer de l’antic Gremi entre Tenders Revenedors de Barcelona sota l’Advocació de Sant Miquel Arcàngel fundat a Barcelona al 1447.

Des d’aleshores compleix la seva funció amb els associats, que són descendents directes dels antics agremiats. En aquest web pretenem  deixar constància de qui som, què fem  i sobretot d’on venim.

Benvinguts

La casa gremial.

En el moment de fundar-se un gremi, les reunions es tenien en una capella d’una església determinada, on guardaven, també, la caixa de cabals, les claus, les banderes i els documents importants. Una bona part ho continuaren fent sempre d’aquesta manera; d’altres, però, que suposem amb bona situació econòmica, ben aviat lloguen, adquireixen o basteixen una casa per a seu social, ja que com a entitats jurídiques que eren tenien propietats i deutes.

La nostra, és un gran edifici de remarcable interès historicoartístic, que ocupa una situació important a Ia plaça del Pi, núm. 3 de Barcelona, davant per davant de l’església del Pi, on hi ha  Ia capella dedicada al  patró sant Miquel. Consta de quatre plantes  i entresòl, on hi havia botigues des d’antic; el gremi ocupava, com ara, el pis primer i els altres els llogaven. Sabem, que el primer de novembre de l’any 1678 el nostre gremi comença a realitzar obres en una casa que havia adquirit, situada al fossar menor de l’església del Pi i davant del seu portal major, per adequar-la a les  necessitats del moment. L’any següent, el 2 de juliol de 1679, es paga certa quantitat a l’esmentada parròquia per les despeses de beneir Ia casa del gremi. Cal suposar que la casa adquirida no era prou gran, perquè, amb la intenció d’ampliar-la i poder tenir sortida al carrer de Petritxol, estableixen en emfiteusi unes cases de les monges del convent de la Verge Maria de Jerusalem. El document, escrit en llatí, el signen el 13 de novembre de l’any 1678 1’abadessa Eulàlia Çafont i monges de l’esmentat convent de la Verge Maria de Jerusalem, de l’orde de Santa Clara, amb regular observança de sant Francesc.

Segons el document, que copiem d’una traducció literal al castellà feta per encàrrec del gremi el 3 de desembre de 1909 i conservat a l’Entitat «establecemos y en enfiteusis damos y concedemos a vosotros próceres y cofrades de la cofradia de tenderos y revendedores bajo la invocación del arcàngel San Miguel de la presente ciudad de Barcelona, aunque esteis ausentes, pero más abajo aceptáis, y a vuestros sucesores y a quienes quisiéreis para siempre, sólo que sean vuestos similares o los de los vuestros: todas aquellas casas con dos portales, el uno o el mayor en la calle llamada de Petrixol y el otro pequeño que no baja hasta el terreno que está delante del portal mayor de la iglesia parroquial de Beata María del Pino, cuales portales dieron antes acceso común al huerto o al patio que están contiguos a dichas casas, sitas en la presente ciudad de Barcelona en el ángulo de dicha calle de Petrixol enfrente del portal mayor de dicha iglesia parroquial de Beata María del Pino. Y son poseídas dichas casas por los herederos o sucesores de Bernardo Vila, que fue vecino de Barcelona, al censo de dos sueldos barceloneses anuales perpetuamente pagaderos en cierto término, cuales herederos o sea sucesores en estas casas no tienen dominio, firma, fadiga ni cualquier otro derecho sino la percepción nuda de dichos dos sueldos; y se tienen las antedichas casas por beneficio del altar construido bajo la invocación de santa Margarita en la capilla de enfermos de San Lázaro de la presente ciudad de Barcelona y bajo el dominio y alodio de dicho altar al censo de ciento y dos morabetinos buenos alfonsinos de oro fino y de peso exacto a razón de nueve sueldos por cada morabetino, anualmente pagaderos el primero del mes de marzo, siendo aquel altar el sucesor en estas casas de los herederos y sucesores de Bartolomé Massanet, ciudadano de Barcelona, en cuyo nombre antes solían tenerse dichas casas. Y lindan dichas casas de oriente con las casas de la operaria de dicha iglesia parroquial de Beata María del Pino, de mediodía con el cementerio delante de la puerta mayor de dicha iglesia parroquial, habiendo en medio cierta calle profanada, de occidente con la calle de Petrixol, y de norte con las casas del monasterio de la Beata María de la Cartuja que fueron del venerable señor don Juan Ferrer, que fue presbítero, que actualmente posee doña María Ribes, viuda que dejó Pedro Pablo Ribes, notario real colegiado, vecino de Barcelona…». Per part del gremi, es fa lacta  a l’església del Pi amb la presencia  de Sebastià Taló, Lluís Albareda, Francesc serra i Pere Vidal, de Lleida, prohoms, i tots altres membres. El preu anual estipulat és de 28 lliures i 12 sous de moneda barcelonesa, a pagar a partir del dia 15 de novembre de 1679

Les cases gremials presenten usualment unes característiques específiques, com ara, una sala de juntes, anomenada la Sala, i un motiu ornamental extern que les identifica: una capelleta o fornícula amb el sant patró del gremi i el senyal propi o divisa.

Sabem (comptes) que el 26 de juliol de 1681 es paga a Francesc Salta, mestre de cases, la feina de fer una piqueta per tenir aigua beneita i encaixar-la a la Sala de les cases del gremi. Aquesta piqueta es conserva «in situ». El fuster Miquel Basses obrà el taulell i l’escà per als prohoms i l’escultor Joan Roig l’escut d’armes o senyal de la confraria, de l’esmemtat escó.

El 18 de novembre de l’any 1781 es fa un pagament a Mariano Pujal (o Pujalt), fadrí, mestre de cases, per rebaixar el peu de sant Miquel de la casa. També, Josep Font, vidrier, posa vidres a la Sala.

Després d’aquestes obres, es Iloguen els pisos segon, tercer i quart, per períodes de tres o de sis mesos, i també la botiga. El gremi ocupa el pis noble, o sigui el primer, i així continua fins el dia d’avui .

També en aquest any, l’edifici es va emblancanar i posteriorment  es va decorar amb els esgrafiats que fins  avui dia podem veure.