L’anomenat gremi de tenders i revenedors de Barcelona (s. XVlll), sota l’advocació de Sant Miquel arcàngel, neix com a confraria el 1447 i va evolucionant fins a l’associació sense ànim de lucre actual. En tot aquest temps hi ha hagut dos objectius clars. Des de l’inici fins a l’extinció com a gremi, i com tots els gremis, la labor de regulació del mercat va ser primordial, però també l’assistencial. Ajudar els socis en cas de necessitat. Aquesta labor, adaptada a cada moment, ha quedat àmpliament detallada en
nombrosos estatuts i reglaments elaborats durant tots aquests anys.

 Amb la “ley de asociaciones” del 29 de febrer de 1839, el vessant de regulació s’acaba, i els pocs gremis que quedaven van desaparèixer. El de tenders i revenedors de Barcelona es transformà en “associación”, on van traspassar el patrimoni. A partir d’aquest moment, els associats poden dedicar-se a altres professions, ja no han de ser revenedors i no s’han de pagar quotes. També a partir d’aquí, l’ingrés a l’entitat serà només per línia de primogenitura, norma que segueix vigent. Des d’aleshores l’entitat, tot i les diferents formes socials que ha hagut d’adoptar per subsistir en les diferents administracions, ha acomplert la seva funció amb els associats, que són els descendents directes dels antics confrares i després agremiats.