Quin paper juga el nomenclàtor de Barcelona a l’hora d’explicar la història de la ciutat? Com afecta la seva modificació? Aquestes són algunes de les preguntes que es van respondre a la primera sessió del fòrum de discussió organitzat per l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 i que es va dedicar al nomenclàtor barceloní. Aquest fòrum, que s’estendrà al llarg del 2025, té l’objectiu de proposar idees per combatre la pèrdua del coneixement històric, la memòria i la identitat de Barcelona

La disputa sobre els hodònims ha sorgit en diferents moments al llarg de la història i, d’una manera o altra, continua present entre els barcelonins. N’és un exemple la recent polèmica pel canvi de nom de tres carrers de santes a Gràcia. Ara, un grup d’historiadors aplegats per l’Associació ha volgut canviar el focus del debat, defensant el Nomenclàtor com un element fonamental del paisatge històric barceloní que cal preservar per mantenir la memòria d’èpoques passades. Els historiadors Xavier Cazeneuve i Jordi Fernández-Cuadrench van ser els encarregats de conduir aquesta primera sessió.

Per encetar el debat, ambdós ponents van traçar un recorregut a través de l’evolució del nomenclàtor de la ciutat que, tal com van exposar, ha estat sempre molt lligada als canvis en el poder municipal. Els ponents també van fer una anàlisi de la situació actual de la Ponència del Nomenclàtor, la comissió que s’encarrega de decidir els noms de les vies públiques de Barcelona. Es va parlar sobre la necessitat de fer servir el nomenclàtor com a eina per a explicar i preservar la història de la ciutat, i no per a homenatjar personalitats concretes. Una de les principals propostes de la sessió va ser incloure la hodonímia urbana en la nova Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya i protegir els hodònims que tinguin una antiguitat igual o superior als cent anys.

Un altre dels aspectes que es van posar sobre la taula va ser el de la presència de les dones en el nomenclàtor de la nostra ciutat, encara molt minoritària. Després de la conversa inicial, es va obrir el torn de paraula amb el públic i es van intercanviar idees i reflexions.

Aquest acte forma part d’una sèrie de trobades que l’entitat ha organitzat amb la voluntat d’analitzar els problemes dins l’àmbit patrimonial de Barcelona i de debatre possibles accions de protecció pel seu paisatge històric. El president de l’entitat, Francesc Sendil, va explicar durant la primera sessió del fòrum els motius que han impulsat aquesta iniciativa: «La ciutat té un gran problema per protegir el seu paisatge urbà històric. Creiem que cal ampliar el concepte més enllà de la protecció de l’arquitectura o del concepte de centre històric. Necessitem una protecció que inclogui tot el conjunt urbà (el teixit social, el teixit comercial, l’arbrat, els usos dels comerços…)».

Per organitzar aquestes sessions, l’entitat compta amb la col·laboració d’un grup d’historiadors i persones sensibilitzades amb el patrimoni barceloní. En cada trobada, s’exposarà un tema -prèviament acordat amb el grup de treball- i s’obrirà un debat per a reflexionar sobre les diferents problemàtiques que afecten la conservació del patrimoni barceloní i que amenacen la identitat de la ciutat. Les trobades del fòrum de discussió s’emmarquen dins la programació del nou Congrés de Cultura Catalana.